fin de etapa. Adios congo

La vuelta a casa, ya estoy de nuevo en Barcelona y pongo fin a este blog que tanto me ha gustado hacer , pero no leer!
un abrazo a todos lo s que hayays leido esa informacion .
Os invitia visitar a partir de ahora la siguiente web
www.2enruta.com!
Una abrazo y desenado lo mejor para todos se despide siempre vuesro Robert , El mundele, Tifus, el amigo de Sapin,
asta pronto amigos

The End

a cala bonobos

Els bonobos son uns chimpanzes mes petits del nomal. son els nostres descendents mes propers juntament amb els orangutans. Son petiots...i son fots i llestos com ja he dit en altres ocasions...Ahir ens va seucceir una cosa divertida. Varem anar a veure'ls amb Aziz i Jarko. Jarko va voler fer una foto per sota la tanca que estava electrificada i per culpa del contacte la seva camara va caure dins. un dels bonobos, en Manono, la va recollir. Encuriosit va comenara a fer veure que ens feia fotos, a tocar la camara a obrir i apretar botons sense cap resultat.

Varem comencara demanra que ens la trones (es un animal cal recordar-ho). I el nano jugava amb nosaltres. Acostava la camara a la tanca i quan la volies agafar no la deixava anar. Aquest bitxos son forts com un roure i la seva musculatura esgarrifa (igual que les dents)Total que el payo anava amunti avall amb la camara penjada del brac pel cordill de seguretat..una monda..i amunt i avall. Li voliem canviar per paper, li voliem canviar per dinars...sisis..un sonat li va dornar un bitllet. Priemer al va guardar a la cuixa que li feia de butxaca. Al final despres de miarar-lo molt se'l va cruspir...

V aser una noia qui amb paciencia va acariciar el barc del bonobo parlarn-li suaument...Les done manen a la manada dels bonobos. La dona aconsegui que acostes l'altre brac a la tacna i quasi sense esforc va recuperar l'aparell

el mico s'ho va passar be. En jarko ja donava la camara per perduda. Va ser mitja horea de riure, veient com un mico imitava a l'home i com se'n reia de nosaltres. He de dir que jo no vaig aocnseguir res intentnat pescar-la camara amb un map, inetnatn que confies amb mi, inetnatn fer palanca ( em van arrancara un tronquet que dui amb una facliaita pasmosa...tela tela...

Aqui teniu les fotos!!

I a la nit varem anar als altres 22 micos que jugaven a futbol. Si ! el Barca madrid. Mentre feiem un apiza veiem jugar els palussos del camp nou..quin desastre. No hi havia gaire ambient al local on era pero va ser maca sentir una mica els "colors" a kinshasa, on, de ben segur, mes d'un petat cule no no sabria identificar..jejejejeje

una abracada!!

i bon nadal i tal i tal!!

Casa Aziz..elmeu colega

Aziz preparant l'esmorzar

mosquitera: imprescindible

i una altra per sid de cas. Aziz i jo compratim el llit

jardi i casa en construccio: al mati es impossible dormir del soroll

la meva felicitacio de Nadal. La has rebuda?

La Cas de l'aziz es una petita construcio de 3 habtacions amb opca llum i poca aigua...aquestes son algunes fotos...

dies sense diego

Han comencat els dies sense diego amb no masses sopreses. Quan estas tant de temps actiu amb algu (actiu vol dir no para de treballar i de fer coes plegats) quan aquest algu no hi es es fa notar.
Les despedides soles ser sempre diferents a com les imaginem: curtes i sense gaire historia. Aquesta va tenir el seu pic amb les darreres Primus i al trasllat a la casa de lAzziz, un coleguetea de Tanzania que em tracta a le smil meravells, El que no ens tracta tant be es la lllum o l'aigua, que son inexistents i amb garrafa. sota la mosquietera i compratint llit a 32 graus les csoes son dferents que no vol dir deolentes
Pel que he vist hi ha 2 Kinshases per als expatriats: la de Gombe i l'apartmant on vivia , amb llum i fresca i la de les demes comuens que sol ser calurosa, snse llum i amb carrers sese aslfatar. Interessant i curios cuinar a la llum d'un foc de Kerose i anar a dormir quan la bateria de Pc s'esgota i no pots acabar de veur la peli. Mentre, a fora , els obrers segueixen construint una csasa que ja fa pena abans de ser acabada. el guarda de seguretat rpivat dormita a la porta enreixada que dona al pati. I la calor, sempre la calor, que inunda tot el que fas....
La vida a kinshasa sense diego. Axzziz es musulma o sigui que poques birretes fem: pero xerrem molt i mengem be. La seva hospitalitat es magnifica i meravellosa i no puc dir res mes que gracies.
No m'he quedat a l''apartemtn del diego perque no acceptaen convidats ( la propietaria, que no viu lla). diego va decidir deixar l'apartmetn perque en tronar se'n va cap a Bunia per fi. Vida nova la que hara de portar el Diego: nous amics, nou papeig, nova casa, tot nou....
En fi que espero que fins el dia de tornar les coses egueixin aix: malembe malembe...lentament. Fent papers per cobrar, presionant per arreglar les cose si intentnet passar la millor estona possible..sibe es cert que ja tinc els ulls posats en Barcelona..
Ah i la Eva ja esperoa despres de deixar la feina a comencar amb el nostre viatge!!!

Altre cop a Kin!

Jarko i robert al llac Albert

Patrulla pel Llac albert

El poble de Kafe

Xinesos...bona gent

Kisangani

Pescadors a Kisangani

Kisangani: taxi bici..sense cotxes

Classic poble del congo

Pesca a ca l'Albert!

Si si..altre cop a kinshasa despres de visitar una mcia l'Est.
De fet troanr a Kisnahsa ha estat com dir "Torno a casa". Es curios pero desrpes de veure que es Kisangani i bunia, crec que Kinshasa no esta tant malament. No es la ciutat en si sino que esl altres llocs son veritables " culs de mon" ! Aixo si, a l'hemisferi nord, molt aprpo de l'equador..jejeje
Kisangani: al mig de la selva, cerda verda, amb molt transit de bicicletes i motos. Pocs cotxer. Varem poder verue la arribada del vaixellque venia des de kinshasa...nomes havia trigat 30 dies!!!! Una icutat adormida, comsi li hagues caigut un coco al cap
Bunia: Despres de les mogudes a l'aeroport de kisangani ( 5 hores perdudes, amb diarrea i cansament esperant sortir cap a Goma) arribem a un pobles polosos ple de MONUC, perqo aqust cop una mica mes armats que de costum . La gent d'alla , els blancs, son una mena de tribu compacta. La cuitat e sun carre plosos i 4 cases baixes. La llum es feble i l'aigua corertn es pobra. Hi ha moltes motots Senke, ja que en acabr la guerra es va canviar cada fusell per una moto.


Vaig fer el viatge tab cap a Kasenyi baixent fins al llag Albert on els militars uruguays (Gracies nois!) ens varem poratar a fer una vola pel llac. No varem veure els hipopotams pero va valer la pena la experiencia. Uganda es veia des del barraco on esn van convidar a fer la Siesta, una magnifica siesta "de treballa"


Vaig fer el viatge amb el jef, en Jarko, un payo molt macio, motorista aficionat, rialler, bebedor de Pastis (al que mhe aficionat), gran conversadro i un gran expert en GIS.


Per acadbar varem fer relacions amb uns xinesos molt simpatics que no parlaven un borrarll d'angles. I es que 6 hores d'esprea d'enllac fan perdre una mica el cap! jejeje


Una experiencia de la quan hn sortit idees noves: Hem vist un altre congo, el de l'Est i m'ha semblat compeltament diferent de Kinshasa, tant a nivell de treball com a nivell de seguretat.


Aixi que ja som altre cop a Kinshasa...on comencen les festes de nadal...Beure una mica ( Moet Chandon es clar) i una mica de vinet...els de sempre fent el de sempre i fins els nassos ...

El Tour del congo

Amics i amigues:
Com que esstic a punt a punt, me'n vaig amb el jefe a fer una volta de 5 dies pel congo. Sera rapida i fugac pero com a minim veure la part del'ESt
Dilluns Kisangani
dimart Bunia
Dimecres Goma
Dijous Bukavu
Divendres cap a casa a Kinshasa
Sera una jornada esgotadora que comencara el dilluns a les 5 del mati fins el divendres a les 20h.
No se pas quants avions haure d'agafar i quants helicopters per fer aquesta volteta.
tot aixo si no esclata cap conflicte i si la ONU no te modificaions en els seus vols de darera hora ( no es el primer cop)
Per tant aquesta setmana poca cosa podre esciure
en definitiva que tot vagi mot i molt be!!

Diumenge a can Kabila

La urna

La mani del mati: noteu que no tenim retrovisor..ens l'han robat..i la alarma no ha sonat!!

Aqui diu: "Mai traeixis el Congo"


Pluja des de casa

Can Kabila, vista general

Detall de can Kabila

Quiero un Donuts!

Aqui reposa en Mezee Kabila

Si amics..Ahir varem a anar amb en diego a mostrar els nostres respectes ( i a satisfer la nostra assedegada curiositat), al Pare Kabila, o sigui qle que fou el president despres de Mobutu. A forca d'un cop d'estat el payo va aconseguir el poder deixant clavat i exiliat en Sese Seko, un dictador despota.

Kaila; que era un general, va passar a ser el president. Pero el van pelar fa uns quants anys auan estava de visita a Ruanda ( o Uganda o Burudni). Sembla ser que un escolta seu el va matar.

Ara el president del Congo es el seu fill en joseph Kabila, covertit en Don Pepito, per a tots nosaltres.

El Pare Kabila ( en Lorenzo), esta enterrat en un lloc solitari davant del palau presidencial, vigilat per una tropa adormida que no te cap mena de problema en demanar-te unsoborn si vols visitar el mausoleu.
El Mausoleu es troba en un lloc lleig i kitsh, amb una tomba a terra, de vidre, amb un cofre a sota on deu reposar en Kabila ( per si de cas hi han posat un ventilador). el lloc es solemne pero no deixa de fer-te riure la pompositat del lloc. una estatua del senyor aquest aixecant el dit demanat un donut, es postra davant l'entrada. el lloc es sovietic, amb unes flames de plastic, uns lleons mal fets i una mena de jaima de ciment que ja s'esat fent malve.

En definitiva un lloc que vol ser pompos pero que no deixa de ser una gran broma per a uns occidentals com naltros. el de Lenin pot tenir sentit per la epoca en que es feu pero ara per ara...una urna amb un taud blanc mig despintat, una guarda que no es quadra davant del mort ( estan fumant i demanant que apaguis el telefon) i una flama eterna de plastic ( el gas es car)...



re suna brometa.



Sort que haviem diant com uns snyors a cas aamb un ampolla de Fastino VII que si no....

Aapa macos

Avui fa una calro que no et deixa fer res de res!!Quin pal ..vosltres fret i aqui que no deixem de tenir l'AC conectat..uf....

Poso tambe una foto de la pluja d'ahir i d'una cursiosa manifestacio que hem vist aquest mati pels carrers de Kinshasa..tots portaven rams ( eren Rameres) i eren les 8:45...aqui les coses es fan de bon mati!

Un cap de setmana

Amb aquesta foto nomes vull dir que tot pot ser meravellos i bonicquan recorres carreteres que desconeixes amb bona gent al costat....

Matadi...nova etapa

Boma: un antic pont de tren

el port: Per sl del Cenit aixo es un caos!!!Podiementrar fins sota les grues dels anys 60 ( amb la caseta de fusta!)

Hyacinth de malasia, el Milob mes enrotllat amb el diego al moll

el nostre cotxe i el DIMITRA al fons

les nostres camises del Papa Benet 16!



pilota antiga piliota nova...

El lliurament amb el secretari de l'equip al poble

el riu Congo a la bora de Luozi

Fent amics alla on anem. una piruleta es tot el que els has de donar per ser felicos ..aqui riure es complicat, molt comomplicat



Si amics, altre cop varem fer una sortida a Matadi.




Aquest cop varem poder anar fins a Boma ..haviem d'agafar un helicopter fins aMuanda, pero el vol va ser calcellat. Matadi segueix com sempre , costaruda i calenta. Va valer lapena pero visitar la frontera amb Angola per dos punts, dues barreres cutres enmig del no res, entre el colon i l'esfinter si voleu, despres d'una tortuosa carretera de laterita vermella.




Varem poder vistiar tamb'e el congo al seu pas per Luozi, un punt petitet alla on comenca la bufeta d'un porc...o sigui enmig de la selva , amb nois panxuts pels cucs i policies adormits....aixo e sun altre mon. ens varem fer un fart de saludar com el papa, iens varem fer unes camises la mar de xules amb la imatge del Papa Mazinguer...un punt




Varem fer una mica de tasca humanitaria: despres d'un partit de futbol a 50m de la pista de l'eroport de Matadi, uns 50 jugadors foruts es van acostar iens van ensenyar la vella [pilota de futbol que tenien i ens varen demanar si els podriem comprar una de nova. aixi ho vam fer. Seguirant jugant amb sabatilles i xancletes i de ben segur que les porteries seguiran treient flors ( son arbres) i que si la pilota es perd muntanya avalla, la aniran a cerca. Pero la felicitat del nenes de matadi no te preu, els seus aplaudiments i els seus salts de ben segur els recordarem




Altre cop a Knishasa..per quant de temps?..jejeje

Aniversari Diego

Com nio podria ser d'una latra manera varem celebrar l'aniversari del diego el divendres 16...Lia varem fer una petita sorpresa amb regalets inclosos: una ampola de Jerez Tio Pepe, una Masca AFricana la mar de xula, una portada de El Periodico amb noticies sobre ell i un collage amb fotos del seus colegeus del Congo i...de la resta d'Espanya..jejejejeLi vaig robar el numero de telefon del seu colega AMrcos que estava a Sao Paulo (Brazil) i ell ava moure fils perque m'enviessin fotos d'ell...130 fotos i unes quantes hores mes tard vaig poder muntar-li el collage...

A continuacio teniu algunes instantanies..el xaval va quedar encantat...Felicitat Diego! T'ho mereixes!

Festa d'aniversari 32 anyets a kinshasa!

Aquesta es la cara de pepo que tenia en llegir els textos de casa!!

Si amics i amigues...ahir sin comerlo ni beberlo em varen fer una festa sorpresa. Va ser un sopar en un restaurant que jo desconeixia. Ens varem posar les botes. Varem demanar pollastre. Aqui pollastre significa un pollastre..per persona..toma castanya pal estomago...No portava l' Omeprazol per aixo he pasat la nit de lloro. Va ser molt emotiu el moment en que em varen donar un regal mol especial. Unes cartes i uns dibuixos preciosos de la Eva i de la meva mare i familia.No vaig poder aearticular paraula.Em vaig quedar de pedra i la nostalgia i una mica de melanolia ( i casi alguna llagrima ) em van fer passar la euforia del moment.

Va ser un dels millor regals que m'han fet mai,. Tnt lluny pero tant aprop dels meus. Tinc un tresor a Barcelona que he de cuidar moltissim!

iel gran mestre de cerimonies va ser el Diego que em va entavnar tota la jornada d'ahir. I el jordi que va callar com un puta..(el pastid s'aniversari duia escrit "Per a molts anys", en catala aquia a kinshasa...tela marinera!)

Al'hora de pagar no vaig poder posar ni cinc. Ni tampoc els 3 congolenys que hi havia a la taual: es veu que no pensaven que havien de pagar. Em va saber molt de greu que e els meus colegues-familia alla haguessin de posar la pasta en lloc meu per als altres payos que no van fer ni un moviemnt de cartera (lleig). Es veu ques tradicio.

Vaig rebre un altre regal fantastic: plantes! Un banao petit, i tres plantes amb flor que ja he planata al meu balco. Magnific i brillant per part seva.

Varem acabar a les 12hm just abans que el curfew (toc de queda) ens poses en mans de la Policia militar).

Va ser una meravella de betllada que mai oblidare certament. I en part es graceis a la Eva i al diego que estaven compinxats. Ja veieu que gent bona de veritat existeix a totes bandes!
Gracies Eva, i sobretot gracies Diego pel curro que aixo et va portar! Colegues per sempre.

Tika ngai nye!





En Norra i en Cristian (amb un pollastre per barba (norra va despareixer amig sopar ..es va endur el seu pollastre. A casa seva ahir varen sopar be)






La colla (amon, Azziz, robert, marie, diego, jordi, Norra, Cristian



Els que em van cantar el cupleanyos feliz...la bosa de plastic amb el pollastre.



El pastis d'aniversari i la eterna gratitud cap al Diego

Les meves plantetes al balconet, aquest mati tant plujos a Kinshasa

avui faig 32 anys

Si amics! Avui es la meva onomastica Ohyeah! faig 32 anys
Estic content de tot el que he fet durant aquest temps. Sempre hi ha alts i baixos pero..que es sino la vida. La gracia de tot es tenir mometnde pujada i baixada per gaudir de tot plegat. Treballar, estar amb la familia i elst eus i sobretot...no para quiet ni un instant! Es fantastic. Gracies als meus pares i a la meva familia he tingut la oportunita de fer coses increibles, coses meravellses que segurament mlta gent no ha fet. I espero seguir gaudin t de totes ells molt mes temps. mentrre el cos i l ament aguantin. Els amics sempre son claus en tota menad e vida. En la meva no han esta diferents. I per descomptat la parella es vital per donar-te ales a fer tot allo que vols. Ara tinc unes ales molt amples, unes ales que em donen una energia fantastica, com mai havia tingut. Una meravella.
celebrare el meu aniversari amb un soparillo amb els amics i familia congolenya que tant em cuiden ( eisn cuidem). Sempre es bo fer-ho. Cad ainstant es irrepetible: a la feina, al camp, a la ciutat, sol o en companyia...al final suposo que ningu posara el meu cor en una balanca ni haure de creuar un mar imaginari fins els sol com els Egipcis (gracies mare pel viatge del 2005!). nom'es espero poder seguir vivint intansament, com treure el cap per la finestra d'un cotxe quan el vent et colpeja la cara amb foca i et fa sentir que et mous..aixo es el que vull seguir fent...Moviment!!!
GRacies a tots!!

Excursio a Matadi

Bona gent de petits...imatge classica en aturar el vehicle.

Patrulla internacional: suissa, Tanzania, Barcelona

Dinant al compund amb cara de pomes agres

Els carrers de Matadi

Els nens i els mangos

Azzis i robert amb el cacador d'impales

Nous amics...El futur del Congo...No sabien que era internet

un dia de pluja al congo

Les chutes de Vampa amb el Robertet

el pont de mico....ells ho passen corernt i amb un feix de llenya al cap....(Aquest es l'azziz)

Matadi i el riu congo

gent als carrers de "Cancollons" un poble anonim...

Salutacio amical en un poblet

Carretera del Congo

la natura es desborda!

Aquest cap de setmana varem anar amb l’Azziz 9 de Tanzania( i el Phillip ( el petit suiss) a pasturar cap a la provincia del Bas Congo, o sigui cap a la frontera amb Angola. La carretera consisteix en 350 km de Gudron (asfalt) amb alguns pobles pel mig. La carretera es plena de ferralla fruit dels nombrosos accident sque hi han per aquestes contrades. No va ser facil aconseguir la autoritzacio sels de Seguretat perque nomes anavem amb un cotxe. Tampoc va ser facil fer funcionar la radio, de manera que de cami cap alla anavem sols...La seguretat de la Monuc es de riure...espantosa...si un dia passa res nome sels espavilats sobreviuran, o una cosa aixi...d’inutils en trobes a totes bandes, icnlus entre els que se suposa que han de vetllar per tu.

Aquests erem la patrulls de la muerte...jo era el mes alt ino soc el duenas: El Sr Rashid a l'esquerra, en robertet, el Hyacint de malasia (un tipus simpatic) i en Carlos Ibarra de l'urugay,,,bona gent...La foto esta feta a la pista de l'heliport!
Quan surts de kinshasa apareix la selva amb els seus arbres, les seves palmeres, els seus sons...meravellos...Es un canvi d’aires. Despres de passar peatges sense pagar ( peatge= barrera+policies+venedors de mandioca), varem arribar a Matadi. Es una ciutat amb un port maritimo-fluvial, on descarregeus els contenidors que vene d’ultramar i despr’es son transportats per tera (tren o cami’o ) cap a altres punts. La ciuat te un pont que contruiren el nippons el 1983: el pont Mariscal mobutu sese seko ( que vol dir sempre present). L’ombra del tira encara encara sobrevola el Congo.

L’hotel on ens allotjavem era un tugui forca ronyos on per 35$ tens una habitacio sense vistes (la varem compartir). Al pati un gran cartell demanava l’us de condons...un burdell? Qui sap...
El dia segen el varem passar parats a les oficines de la MONUC. Un dia perdut que ens va posar dels nervis a tots 3...Esperantun paper” per la nostra seguretat i per l’asseguranca” Total que un dia al bar, amb vistes al riu congo...pollastre amb Fufu, birretes, birretes...nervis i agonia, reunions d’urgencia..pero tot i les meves arts comunicatives res de res..Nomes jo vaig aconseguir que al dia seguent em deixessin continuar el meu cami cap a Tschela, un poblet prop de Cabinda. Aquela not pero varem poder visitar el port..com que som monuc varem entrar fins on descarreguen els contenidors, a l’escala del vaixells...Si ho veiessin els del CENIT...No hi ha fotos pero.

Aixi doncs el dia seguent i escortat per un altre cotxe amb 2 militars (Observadors Militars, sense armes), vaig poder anar cap a Tschels. El meu vehicle el conduia un hinu, el Major Razid: bigotet i clenxa al mig i l’accent divertit dels indis quan parlen angles. La carretera es preciosa, atravessant la jungla que de vegades sembla que se la hagi de menjar...Varen ser 5 hores prenent punts de mesura amb el GPS ( aquesta era “oficialment’ la tasca de la missio com a GIS Specialist...tb vaig posar turisme). La carretra pero , l’assfalt, es un desastre: forats de 50 cm d’alcada impedien el nostre pas cada km....Tschela no te res ( un mercat i un heiport que es un camp de futbol). Varem dinar tots plegats a la caserna militar: hi ha 6 soldats destacats alla; riallers i parladors, molt camarades entre ells tot i de ser de diverses parts del mon (Zambia, Burkina, jordania....) molt bona getn vivint en una casa vella sense aigua corertn i amb poca electricitat(generador). Varem estar una hroa per alla i despres de tornada cap a Matadi..4 hores mes (conduia jo aquest cop). Vaig poder veure les plantacions de cautxu, de cafe i de pinyes ( 3 pinyes 1 dollar). I t els babanos que tenen plantats. I els venedors de micos fumats i els cacadors amb espingardes del segle XIX...Congo es meravellos, llastima de la gent que encara no sap que es el respecte i que no te consciencia de que fem els de la monuc aqui.
Per acabr elfinde varem tornar cap a Kinshasa de mati. I varem poder visitra unes cascades remotes, les Chutes de Vampa...Per arribar-hi varem creuar a peu un pont de mico i una plantaci’o de Mangos ( deliciosos) que uns nanos collien dels arbres. Un loc motl autentic...

Tornar a kinshasa porta associat la poluci’o el soroll i le scares llargues. aMatadi i de cami la gent es mes amable i , tot i demanar permenjar un cigarret al “papa” ( aqui tothom es papa o mama...jo soc papa robert es clar) no son tant agresius i als bars te’ls pots guanya ra mb un somriure..E suna llastima que no entenguin que el significat de paraules com Voluntari, Client, Treball, Respecte, Semafor, Fila, Cua, .....

En deefinitiva, aqui a sota trobareu un es fotos de la nostra visita al sud del Congo! Fins aviat!
Pd: us creure si us dic que el del telefon em va trucar diumenge demenant recat altre copa? Per flipar companys...per flipar!