Han comencat els dies sense diego amb no masses sopreses. Quan estas tant de temps actiu amb algu (actiu vol dir no para de treballar i de fer coes plegats) quan aquest algu no hi es es fa notar.
Les despedides soles ser sempre diferents a com les imaginem: curtes i sense gaire historia. Aquesta va tenir el seu pic amb les darreres Primus i al trasllat a la casa de lAzziz, un coleguetea de Tanzania que em tracta a le smil meravells, El que no ens tracta tant be es la lllum o l'aigua, que son inexistents i amb garrafa. sota la mosquietera i compratint llit a 32 graus les csoes son dferents que no vol dir deolentes
Pel que he vist hi ha 2 Kinshases per als expatriats: la de Gombe i l'apartmant on vivia , amb llum i fresca i la de les demes comuens que sol ser calurosa, snse llum i amb carrers sese aslfatar. Interessant i curios cuinar a la llum d'un foc de Kerose i anar a dormir quan la bateria de Pc s'esgota i no pots acabar de veur la peli. Mentre, a fora , els obrers segueixen construint una csasa que ja fa pena abans de ser acabada. el guarda de seguretat rpivat dormita a la porta enreixada que dona al pati. I la calor, sempre la calor, que inunda tot el que fas....
La vida a kinshasa sense diego. Axzziz es musulma o sigui que poques birretes fem: pero xerrem molt i mengem be. La seva hospitalitat es magnifica i meravellosa i no puc dir res mes que gracies.
No m'he quedat a l''apartemtn del diego perque no acceptaen convidats ( la propietaria, que no viu lla). diego va decidir deixar l'apartmetn perque en tronar se'n va cap a Bunia per fi. Vida nova la que hara de portar el Diego: nous amics, nou papeig, nova casa, tot nou....
En fi que espero que fins el dia de tornar les coses egueixin aix: malembe malembe...lentament. Fent papers per cobrar, presionant per arreglar les cose si intentnet passar la millor estona possible..sibe es cert que ja tinc els ulls posats en Barcelona..
Ah i la Eva ja esperoa despres de deixar la feina a comencar amb el nostre viatge!!!
