el telefon no apareix

Si amics, com alguns debeu saber que li van robar el mobil al meu company diego:
resulta que hem pogut contactar amb el "segrestador" i ha resultat que el payo diu ser un Diputat del parlament...toma toma geroma...Estem una mica cremats amb el Congo avui amb en Didac..total que ahir a la nit aconseguim trobar el del telefon i despres de parlar per telefon ( vaig trucar-lo 40 vegadesi graceis a ser tant pesat al final el va agafar), varem quedar avui a les 10 davant del "Palais du peuple" per recollir-lo ( com qu eno te el codi d'acces al Windows mobile (experts only) no pot conectar-s'hi) sense pagar cap diner.
Avui a les 10 hem decidit anar alla pero abans hem decidit assegurar el tiro i portar algu de la MONUC al cotxe. Els de seguretat de la MONUc son congolenys molt lents, mes preocupats en que omplim els paers que en donar una ajuda real: despres de passar per 4 despatxos svietics diferents i de decobrir que l'investigador asignat del cas esta de vacances (!!!!!!) ens han asignat un oficial, un tipus Torrente, queno tenia ni carnet de conduir (explicitament haviem demanat ques portessin alla per seguir amb la maascarada inicada el dia abans qne que deiem que no podiem conduir nosaltres).
en definitiva que en arribar al Parlament ,, un ahora tard, el payo ja no agafava el telefon...I per si fos poc la roda del nostre cotxe s'a punxat, i per si fos poc les eines del nostre cotxe no eren les correctes..i per si fos poc feia 30 graus i un bat de sol..i per si fos poc, la grua ha trigat una hora imitja en recorrer els 2 km que hi havia de distancia..Veure el Race de la MOINU canviar una roda es una experiencia pateitica: el gat el posen directament sobre l'eix( tot i no ser pla!!!), treuen els cargosl abans de posar el gat, utilitzen la grua per aixecar el cotxe( perla palanca una mica mes i ens carreguem el vidre).
En fi que emprenyats i fent el capullo hem tornat a la nostra feina no sense abans fer una cua de la ostia pels carrers de Kin entre l'HQ i el congo Bat...
Seguire isistint un altre vegada a veure si el dit Parlametnari que compra coses robades (igual es fals) respon!!
Avui com veieu pel redactat estic mes acid que un llimoner de Sitges....

casa meva i vistes varies

si amics aqui teniu una vista de com visc! Salut!


El menjador es dels 60..

La meva chambre!

Aquests son el diego y en Diego.

Les vistes al carrer en una posta de sol!


Aixo es un bar dels tipics d'alla!

malgrat els mails sapigueu que stic be , que encara us endureu una mala impresso! Son reflexions de diumenge!!

Avorrit...com Els joves!

Aquest cap de setmana hem estat pasturant pel nord de la commune de kinshasa. Hem anat al poble de Maluku a ns 50 km de casa nostra..com sempre les fotos que hem pres son del paisatge perque la gent es força esquerpa i no els mola. Hem pres les cerveses de rigor i hem menjat peix amb mandioca…res de l’altre mon. Hem hagut de dormir sota la tela de la mosquitera en un xiringuito prop del riu. Davant nostre tenim el Congo Brazzavile i darrea nostra la fabrica de Siderna, na antiga fabrica de ferro, fet pols i abandonada. Potser era soviètica de la època Mobutu? Qui sap, però tenia una carretera acollonantment bona si pensem en el que la DR Congo. De fet la gent encara vivia a les construccions de la fabrica, desperdigades per la muntanya. Això si, fetes pols amb el ciment gris a les parets i cada cop menys vidres. Per dormir hem llogat dos matalassos i ens hem instal·lat sota el tendall de fulles de palmera...els conglenys son força pesats i no ens varen deixar de “mimar”. Tot i preguntar si plouria i ells dir-nos que no, per previsió vàrem dormir, com ja he dit, a cobert...i efectivament a les 4 ha començat a ploure...I com que hi havia goteres i feia fred a les 5 em anat a dormir dintre el 4x4 fins les nou...Aquí quan plou tot es força avorrit la veritat i hem decidit tornar a kinshasa...entre d’altres coses perquè el dissabte ens varen robar el telèfon mòbil del Diego, ficant la ma per dintre la finestra entreoberta del cotxe en una retenció viària...mes val no parlar-ne perquè no vàrem tenir ni temps de reaccionar: el lladre amb un caminar lent ens va amenaçar mentre saltava la tapia i no vàrem tenir temps de enxampar-lo (ens vàrem quedar a les portes del cotxe amb cara d’imbècil) a mes era perillós i no vàrem saber que fer perquè el cotxe anava carregat...prefereixo no pensar-hi perquè es dur. De fet a la nit ens va trucar el sr ambaixador d’Espanya dient que havia trucat la mare del Diego ja que un individu havia trucat a Espanya demanant un rescat pel telèfon ( el seu telèfon es una palm i tenia posada la adreça i telèfon on calia trucar en cas de pèrdua) i el sr. ambaixador ens comunicava que ens intentarien ajudar. A la nit vàrem trucar el lladre ( ens havia donat el telèfon l’ambaixador) i havíem de fer un tracte avui però ja te el telèfon apagat i no respon...es possible que no el tornem a veure mes...Aquest fet fa posar nerviós i trist i et fa pensar en que estàs fent aquí davant de tanta misèria i porqueria. Si no ens tracten be ni a nosaltres (ningú va moure un dit) que els passarà a ells....
En definita un cap de setmana un pel mogut i ..amb la pluja...melancolic i avorrit...