Avorrit...com Els joves!

Aquest cap de setmana hem estat pasturant pel nord de la commune de kinshasa. Hem anat al poble de Maluku a ns 50 km de casa nostra..com sempre les fotos que hem pres son del paisatge perque la gent es força esquerpa i no els mola. Hem pres les cerveses de rigor i hem menjat peix amb mandioca…res de l’altre mon. Hem hagut de dormir sota la tela de la mosquitera en un xiringuito prop del riu. Davant nostre tenim el Congo Brazzavile i darrea nostra la fabrica de Siderna, na antiga fabrica de ferro, fet pols i abandonada. Potser era soviètica de la època Mobutu? Qui sap, però tenia una carretera acollonantment bona si pensem en el que la DR Congo. De fet la gent encara vivia a les construccions de la fabrica, desperdigades per la muntanya. Això si, fetes pols amb el ciment gris a les parets i cada cop menys vidres. Per dormir hem llogat dos matalassos i ens hem instal·lat sota el tendall de fulles de palmera...els conglenys son força pesats i no ens varen deixar de “mimar”. Tot i preguntar si plouria i ells dir-nos que no, per previsió vàrem dormir, com ja he dit, a cobert...i efectivament a les 4 ha començat a ploure...I com que hi havia goteres i feia fred a les 5 em anat a dormir dintre el 4x4 fins les nou...Aquí quan plou tot es força avorrit la veritat i hem decidit tornar a kinshasa...entre d’altres coses perquè el dissabte ens varen robar el telèfon mòbil del Diego, ficant la ma per dintre la finestra entreoberta del cotxe en una retenció viària...mes val no parlar-ne perquè no vàrem tenir ni temps de reaccionar: el lladre amb un caminar lent ens va amenaçar mentre saltava la tapia i no vàrem tenir temps de enxampar-lo (ens vàrem quedar a les portes del cotxe amb cara d’imbècil) a mes era perillós i no vàrem saber que fer perquè el cotxe anava carregat...prefereixo no pensar-hi perquè es dur. De fet a la nit ens va trucar el sr ambaixador d’Espanya dient que havia trucat la mare del Diego ja que un individu havia trucat a Espanya demanant un rescat pel telèfon ( el seu telèfon es una palm i tenia posada la adreça i telèfon on calia trucar en cas de pèrdua) i el sr. ambaixador ens comunicava que ens intentarien ajudar. A la nit vàrem trucar el lladre ( ens havia donat el telèfon l’ambaixador) i havíem de fer un tracte avui però ja te el telèfon apagat i no respon...es possible que no el tornem a veure mes...Aquest fet fa posar nerviós i trist i et fa pensar en que estàs fent aquí davant de tanta misèria i porqueria. Si no ens tracten be ni a nosaltres (ningú va moure un dit) que els passarà a ells....
En definita un cap de setmana un pel mogut i ..amb la pluja...melancolic i avorrit...