martes, 13 de noviembre de 2007

Festa d'aniversari 32 anyets a kinshasa!


Aquesta es la cara de pepo que tenia en llegir els textos de casa!!

Si amics i amigues...ahir sin comerlo ni beberlo em varen fer una festa sorpresa. Va ser un sopar en un restaurant que jo desconeixia. Ens varem posar les botes. Varem demanar pollastre. Aqui pollastre significa un pollastre..per persona..toma castanya pal estomago...No portava l' Omeprazol per aixo he pasat la nit de lloro. Va ser molt emotiu el moment en que em varen donar un regal mol especial. Unes cartes i uns dibuixos preciosos de la Eva i de la meva mare i familia.No vaig poder aearticular paraula.Em vaig quedar de pedra i la nostalgia i una mica de melanolia ( i casi alguna llagrima ) em van fer passar la euforia del moment.

Va ser un dels millor regals que m'han fet mai,. Tnt lluny pero tant aprop dels meus. Tinc un tresor a Barcelona que he de cuidar moltissim!

iel gran mestre de cerimonies va ser el Diego que em va entavnar tota la jornada d'ahir. I el jordi que va callar com un puta..(el pastid s'aniversari duia escrit "Per a molts anys", en catala aquia a kinshasa...tela marinera!)

Al'hora de pagar no vaig poder posar ni cinc. Ni tampoc els 3 congolenys que hi havia a la taual: es veu que no pensaven que havien de pagar. Em va saber molt de greu que e els meus colegues-familia alla haguessin de posar la pasta en lloc meu per als altres payos que no van fer ni un moviemnt de cartera (lleig). Es veu ques tradicio.

Vaig rebre un altre regal fantastic: plantes! Un banao petit, i tres plantes amb flor que ja he planata al meu balco. Magnific i brillant per part seva.

Varem acabar a les 12hm just abans que el curfew (toc de queda) ens poses en mans de la Policia militar).

Va ser una meravella de betllada que mai oblidare certament. I en part es graceis a la Eva i al diego que estaven compinxats. Ja veieu que gent bona de veritat existeix a totes bandes!
Gracies Eva, i sobretot gracies Diego pel curro que aixo et va portar! Colegues per sempre.

Tika ngai nye!





En Norra i en Cristian (amb un pollastre per barba (norra va despareixer amig sopar ..es va endur el seu pollastre. A casa seva ahir varen sopar be)






La colla (amon, Azziz, robert, marie, diego, jordi, Norra, Cristian



Els que em van cantar el cupleanyos feliz...la bosa de plastic amb el pollastre.



El pastis d'aniversari i la eterna gratitud cap al Diego

Les meves plantetes al balconet, aquest mati tant plujos a Kinshasa

lunes, 12 de noviembre de 2007

avui faig 32 anys

Si amics! Avui es la meva onomastica Ohyeah! faig 32 anys
Estic content de tot el que he fet durant aquest temps. Sempre hi ha alts i baixos pero..que es sino la vida. La gracia de tot es tenir mometnde pujada i baixada per gaudir de tot plegat. Treballar, estar amb la familia i elst eus i sobretot...no para quiet ni un instant! Es fantastic. Gracies als meus pares i a la meva familia he tingut la oportunita de fer coses increibles, coses meravellses que segurament mlta gent no ha fet. I espero seguir gaudin t de totes ells molt mes temps. mentrre el cos i l ament aguantin. Els amics sempre son claus en tota menad e vida. En la meva no han esta diferents. I per descomptat la parella es vital per donar-te ales a fer tot allo que vols. Ara tinc unes ales molt amples, unes ales que em donen una energia fantastica, com mai havia tingut. Una meravella.
celebrare el meu aniversari amb un soparillo amb els amics i familia congolenya que tant em cuiden ( eisn cuidem). Sempre es bo fer-ho. Cad ainstant es irrepetible: a la feina, al camp, a la ciutat, sol o en companyia...al final suposo que ningu posara el meu cor en una balanca ni haure de creuar un mar imaginari fins els sol com els Egipcis (gracies mare pel viatge del 2005!). nom'es espero poder seguir vivint intansament, com treure el cap per la finestra d'un cotxe quan el vent et colpeja la cara amb foca i et fa sentir que et mous..aixo es el que vull seguir fent...Moviment!!!
GRacies a tots!!