Diumenge familiar amb els micos...

un bonobo. un germanet potser nostre

Observeu el brac i la estructura del bonobo..som 100% iguals

La via del tren a les afores de kinshasa...tot i el peno sestat encara s'utilitzta..La nena tambe es tipica




El diumenge varem anar a veure els bononso amb la meva familia al congo: el Jordi, el diego I la Marie. Va ser un dia fantastic. Varem recorrer els carrers del barris periferics de Kinshas, una ciutat que s’exten a la riba del riu cngo..Els bononos son una especie endemica de ximpases del Congo, a la provincia de l’equador..Us he de dir que son iguals que nosaltres i que els seus muscles son talment els del nostres cos, aixo si molt desenvolupats.



Aquests son la Marie i el Jordi(el meu company de is de Barcelona)





El bitxos estan tancatas un un recinte molt ample de selva tropical on fa molta calor, i viuen alla cuidats..els veus en el seu habitat, anant munt i avall i saltant de branca en branca de manera sorprenent...Val la pena veure com viuen fora de les gabies dels nostres zoos, veure’ls relaxats en un toll d’aigua o pasturant en manada pel terreny.



Varem prendre una cervesta al costat d’un petit llac d’aigua marron..Aqui els expatriats mes nombrosos son els Libanesos que controlen els negocis i els uspermercats..son treballadors i organiztats i els caps de setmana els encanta fumar els seus narguiles i jugar a les cartes sorollosament.

Recorrent la ciutat ens anodem que la gent no estima gaire els membres de la MONUC ( Mission de l’Organization des Nation Unies au Congo). Esn veuen com a itrusos, antiocaptisc, forrats, que veninm a expoliar el pais..no enten l apraula voluntariat ni que la notra tasca qui es en so de pau.Tamb’e es cert que hi ha molt militars pero posiblement la seva presencia qui serveixi perque la gent no es mati pels cares i als pobles...Fem es de profe d’escola o d’arbitre qu no pas de forca militar...I a la nit anant a sopar varen intentar pispar la cartera al Jordi, de manera nnocent..quan varem apropoar-nos al payo ens va vacillar forca i la gent dels vosltatns ens va convidar a oblidar l’incident i a marxar..Tamb’e un payo es va posar tonto amb la marie, el tipic congolenyamb camisa i puro de diumenge que se la mirava perque li fes companyia...Evidentment els tres mascles del ramat ens varem posar a la defensiva, sense males puces tot ique alguna mirada inquisidores li varem llencar..En fi que aixo es el Congo i que a la nit i amb moltes cerveses a sobre (aqui la ampolla als bars es de 72cm) l agent s’esvalota i els 4 blancs no pasen desapercebuts..es a la nit i lluny del centre en que veus una mica mes de perill, una mica mes de rabia als seus rostres i una mica mes de sensaci’o d’uinseguretat. Pero no per aixo ens passarem el dia tancatts a casa que no hem vingut aixo.






Estic molt be i content tot i que de vegades els servidor de cartografia peta i ens quedem penjats, com avui al mat’i...Ah ! ja he cobrat el primer sou de UNV cosa m’aporta un grapt de dollars!