lunes, 24 de diciembre de 2007

a cala bonobos



Els bonobos son uns chimpanzes mes petits del nomal. son els nostres descendents mes propers juntament amb els orangutans. Son petiots...i son fots i llestos com ja he dit en altres ocasions...Ahir ens va seucceir una cosa divertida. Varem anar a veure'ls amb Aziz i Jarko. Jarko va voler fer una foto per sota la tanca que estava electrificada i per culpa del contacte la seva camara va caure dins. un dels bonobos, en Manono, la va recollir. Encuriosit va comenara a fer veure que ens feia fotos, a tocar la camara a obrir i apretar botons sense cap resultat.

Varem comencara demanra que ens la trones (es un animal cal recordar-ho). I el nano jugava amb nosaltres. Acostava la camara a la tanca i quan la volies agafar no la deixava anar. Aquest bitxos son forts com un roure i la seva musculatura esgarrifa (igual que les dents)Total que el payo anava amunti avall amb la camara penjada del brac pel cordill de seguretat..una monda..i amunt i avall. Li voliem canviar per paper, li voliem canviar per dinars...sisis..un sonat li va dornar un bitllet. Priemer al va guardar a la cuixa que li feia de butxaca. Al final despres de miarar-lo molt se'l va cruspir...

V aser una noia qui amb paciencia va acariciar el barc del bonobo parlarn-li suaument...Les done manen a la manada dels bonobos. La dona aconsegui que acostes l'altre brac a la tacna i quasi sense esforc va recuperar l'aparell

el mico s'ho va passar be. En jarko ja donava la camara per perduda. Va ser mitja horea de riure, veient com un mico imitava a l'home i com se'n reia de nosaltres. He de dir que jo no vaig aocnseguir res intentnat pescar-la camara amb un map, inetnatn que confies amb mi, inetnatn fer palanca ( em van arrancara un tronquet que dui amb una facliaita pasmosa...tela tela...

Aqui teniu les fotos!!


I a la nit varem anar als altres 22 micos que jugaven a futbol. Si ! el Barca madrid. Mentre feiem un apiza veiem jugar els palussos del camp nou..quin desastre. No hi havia gaire ambient al local on era pero va ser maca sentir una mica els "colors" a kinshasa, on, de ben segur, mes d'un petat cule no no sabria identificar..jejejejeje

una abracada!!

i bon nadal i tal i tal!!

1 comentario:

Unknown dijo...

feliz año 2008 Robert. Siento mucho no poderte conocer. Diego nos habla de maravilla de tí. Creo que habeis congeniado muy bien. Aquí en Valladolid tienes tu casa. ¡Ah..¡ Soy Marisi, la madre de tu amigo Diego. Saludos en tu casa y para ti un abrazo con cariño.