Excursio a Matadi

Bona gent de petits...imatge classica en aturar el vehicle.

Patrulla internacional: suissa, Tanzania, Barcelona

Dinant al compund amb cara de pomes agres

Els carrers de Matadi

Els nens i els mangos

Azzis i robert amb el cacador d'impales

Nous amics...El futur del Congo...No sabien que era internet

un dia de pluja al congo

Les chutes de Vampa amb el Robertet

el pont de mico....ells ho passen corernt i amb un feix de llenya al cap....(Aquest es l'azziz)

Matadi i el riu congo

gent als carrers de "Cancollons" un poble anonim...

Salutacio amical en un poblet

Carretera del Congo

la natura es desborda!

Aquest cap de setmana varem anar amb l’Azziz 9 de Tanzania( i el Phillip ( el petit suiss) a pasturar cap a la provincia del Bas Congo, o sigui cap a la frontera amb Angola. La carretera consisteix en 350 km de Gudron (asfalt) amb alguns pobles pel mig. La carretera es plena de ferralla fruit dels nombrosos accident sque hi han per aquestes contrades. No va ser facil aconseguir la autoritzacio sels de Seguretat perque nomes anavem amb un cotxe. Tampoc va ser facil fer funcionar la radio, de manera que de cami cap alla anavem sols...La seguretat de la Monuc es de riure...espantosa...si un dia passa res nome sels espavilats sobreviuran, o una cosa aixi...d’inutils en trobes a totes bandes, icnlus entre els que se suposa que han de vetllar per tu.

Aquests erem la patrulls de la muerte...jo era el mes alt ino soc el duenas: El Sr Rashid a l'esquerra, en robertet, el Hyacint de malasia (un tipus simpatic) i en Carlos Ibarra de l'urugay,,,bona gent...La foto esta feta a la pista de l'heliport!
Quan surts de kinshasa apareix la selva amb els seus arbres, les seves palmeres, els seus sons...meravellos...Es un canvi d’aires. Despres de passar peatges sense pagar ( peatge= barrera+policies+venedors de mandioca), varem arribar a Matadi. Es una ciutat amb un port maritimo-fluvial, on descarregeus els contenidors que vene d’ultramar i despr’es son transportats per tera (tren o cami’o ) cap a altres punts. La ciuat te un pont que contruiren el nippons el 1983: el pont Mariscal mobutu sese seko ( que vol dir sempre present). L’ombra del tira encara encara sobrevola el Congo.

L’hotel on ens allotjavem era un tugui forca ronyos on per 35$ tens una habitacio sense vistes (la varem compartir). Al pati un gran cartell demanava l’us de condons...un burdell? Qui sap...
El dia segen el varem passar parats a les oficines de la MONUC. Un dia perdut que ens va posar dels nervis a tots 3...Esperantun paper” per la nostra seguretat i per l’asseguranca” Total que un dia al bar, amb vistes al riu congo...pollastre amb Fufu, birretes, birretes...nervis i agonia, reunions d’urgencia..pero tot i les meves arts comunicatives res de res..Nomes jo vaig aconseguir que al dia seguent em deixessin continuar el meu cami cap a Tschela, un poblet prop de Cabinda. Aquela not pero varem poder visitar el port..com que som monuc varem entrar fins on descarreguen els contenidors, a l’escala del vaixells...Si ho veiessin els del CENIT...No hi ha fotos pero.

Aixi doncs el dia seguent i escortat per un altre cotxe amb 2 militars (Observadors Militars, sense armes), vaig poder anar cap a Tschels. El meu vehicle el conduia un hinu, el Major Razid: bigotet i clenxa al mig i l’accent divertit dels indis quan parlen angles. La carretera es preciosa, atravessant la jungla que de vegades sembla que se la hagi de menjar...Varen ser 5 hores prenent punts de mesura amb el GPS ( aquesta era “oficialment’ la tasca de la missio com a GIS Specialist...tb vaig posar turisme). La carretra pero , l’assfalt, es un desastre: forats de 50 cm d’alcada impedien el nostre pas cada km....Tschela no te res ( un mercat i un heiport que es un camp de futbol). Varem dinar tots plegats a la caserna militar: hi ha 6 soldats destacats alla; riallers i parladors, molt camarades entre ells tot i de ser de diverses parts del mon (Zambia, Burkina, jordania....) molt bona getn vivint en una casa vella sense aigua corertn i amb poca electricitat(generador). Varem estar una hroa per alla i despres de tornada cap a Matadi..4 hores mes (conduia jo aquest cop). Vaig poder veure les plantacions de cautxu, de cafe i de pinyes ( 3 pinyes 1 dollar). I t els babanos que tenen plantats. I els venedors de micos fumats i els cacadors amb espingardes del segle XIX...Congo es meravellos, llastima de la gent que encara no sap que es el respecte i que no te consciencia de que fem els de la monuc aqui.
Per acabr elfinde varem tornar cap a Kinshasa de mati. I varem poder visitra unes cascades remotes, les Chutes de Vampa...Per arribar-hi varem creuar a peu un pont de mico i una plantaci’o de Mangos ( deliciosos) que uns nanos collien dels arbres. Un loc motl autentic...

Tornar a kinshasa porta associat la poluci’o el soroll i le scares llargues. aMatadi i de cami la gent es mes amable i , tot i demanar permenjar un cigarret al “papa” ( aqui tothom es papa o mama...jo soc papa robert es clar) no son tant agresius i als bars te’ls pots guanya ra mb un somriure..E suna llastima que no entenguin que el significat de paraules com Voluntari, Client, Treball, Respecte, Semafor, Fila, Cua, .....

En deefinitiva, aqui a sota trobareu un es fotos de la nostra visita al sud del Congo! Fins aviat!
Pd: us creure si us dic que el del telefon em va trucar diumenge demenant recat altre copa? Per flipar companys...per flipar!